Alimentació Conscient
Al llarg de la història, l’alimentació i la seva indústria s’han anat transformant: diferents èpoques de fam, canvis climàtics, culturals i socials (com ara la incorporació de la dona al món laboral fora de casa), etc. Han provocat un canvi en l’agricultura, la ramaderia i la pesca i en com s’obtenen aquests aliments i la seva posterior manipulació i conservació. Com el cultiu dels cereals i la posterior manipulació, indústria de la carn i els seus enllaunats i adobats amb diferents conservants, etc. Aquests canvis han influït negativament en la salut i el dia a dia de l’ésser humà.
Si observem el nostre procés evolutiu, a l’antiguitat ens alimentàvem d’aliments naturals, poc processats, sense conservants ni colorants. L’ésser humà estava immers en la natura, prenent-ne aliments i plantes per viure en equilibri i curar-ne les patologies. A mesura que evolucionem ens anem separant d’aquest ordre Universal i d’aquesta unió amb la Natura. Perdem consciència i es va despertant el plaer terrenal i material. Fins al punt, que fem cas de certs anuncis de televisió (menjars porqueria, begudes edulcorades, etc.), que no són gens recomanables per a la nostra salut.
No es tracta de tornar enrere, sinó de prendre consciència amb el coneixement i els recursos de què disposem avui dia, però ho hem de fer des de l’entesa i la consciència clara i lliure. Hem de valorar si volem seguir un patró social poc saludable a canvi d’una cultura enfocada als aspectes materials i a l’enriquiment de les indústries alimentàries o, per contra, agafar les regnes de les nostres vides i posar-hi remei per viure una vida plena i feliç.
Com deia Gandhi: “Se tú el cambio que quieres ver en el mundo.”
Quan parlem d’alimentació conscient no només tenim en compte la salut corporal, sinó que també contemplem aspectes emocionals, d’estat d’ànim (la nostra Ànima), del nostre entorn i com ens hi relacionem. Tot forma part d’un ecosistema que es retroalimenta i que cal cuidar i voler.
Segons l’antroposofia (Ciència de l’estudi de l’ésser humà per Rudolf Steiner) i algunes Cultures Ancestrals (com la que es basa la Medicina Ayurveda) cada ésser humà necessita una manera d’alimentar-se específica per la seva individualitat, ja que cada persona és única. El patró de certs aliments, aptes per a uns, pot ser verí per al desenvolupament anímic i espiritual dels altres. Cal conèixer quins aliments fisiològics són adequats per a cada individu i com es realitza el procés d’assimilació dels seus nutrients, per poder aprofitar les forces concretes d’aquests aliments.
Després, amb plena consciència i coneixement, que cadascú reflexioni sobre la forma d’alimentació que li va millor a la seva pròpia individualitat.
“Debemos desarrollar una cultura sobre la alimentación“
Pautes bàsiques per a una alimentació saludable:
1. Menjar aliments naturals, integrals i orgànics, i lliures de tòxics.
2. Basar la dieta en un 70% d’aliments vius com ara verdures, fruites, llavors i grans.
3. Nodrir-nos d’energies de fonts naturals: sol, aire, aigua i terra.
4. L’oxigen que inhalem subministra el 90% de l’energia vital que necessita el nostre organisme, mentre que l’alimentació només suposa un 10%.
5. Combinar correctament els aliments i menjar dins de l’horari en què el cos pot pair els aliments.
6. Respectar els cicles vitals de l’organisme: un bon descans (dormir) i activitat física adequada. Menjar només quan tenim gana, en silenci i tranquils.
7. Gaudir de la vida
Però perquè ens costa tant menjar bé?
1. Els aliments afecten la salut mental i emocional.
2. La salut mental i emocional afecta els hàbits alimentaris i també la digestió/nutrició.
Quan seguim una alimentació viva i conscient i fem una excepció esporàdica amb aliments de qualitat inferior, comprovarem que aquests tenen efectes negatius immediats sobre els nostres estats mentals i emocionals. Perquè aliments com la carn, el blat, els greixos saturats, els formatges, els enllaunats, els processats, etc. tendeixen a donar densitat a la ment i als pensaments.
La digestió de la carn i els greixos, per exemple, és tan exigent, que requereix grans quantitats de sang, fent que el nostre organisme desviï la sang del cervell fins al sistema digestiu. Com a resultat, els processos mentals es tornen més lents i tenim com una baixada que ens afecta físicament i emocionalment.
Classificació dels aliments segons els efectes energètics i emocionals.
El Bhagavad Gita, un antic text Hindú sobre la conducta espiritual, classifica els aliments en tres tipus:
Aliments purs o satvics, aliments estimulants o rajasics i aliments impurs o tamasics.
Els aliments purs són les fruites, verdures fresques i germinats: que ens poden aportar calma, harmonia, claredat i pau a la ment. Aquests aliments tenen fama d’augmentar la claredat mental i una voluntat dolça i serena. Estan especialment recomanats per als que volen el creixement espiritual i una ment meditativa.
Aliments estimulants són la carn fresca, ous, formatges, espècies, cebes, cafè, te, sucre i fregits: Provoquen un estat d’inquietud i insatisfacció.
Els aliments impurs com els embotits, aliments processats i conservants, additius, químics, pesticides… disminueixen la capacitat del pensament i indueixen a un estat letàrgic, impulsiu i acceleren el procés d’envelliment i amb el temps poden causar malalties per l’acumulació de toxicitat acumulada per les restes d’aliments no digerits que acaben provocant putrefacció.
